Poeme

Quan tu estaves aquí jo estava tranquil
quan marxaves d'aquí jo estava nerviós
no per les guerres, no per la fam
sinó que per algú que et tornes a enamorar.

Estava molt segur que tu em feies alguna,
que tu te n'anaves amb un altre.
I ara que ja ho se aniré per una altra dona
seré feliç i dormiré abraçat a la cuna,
no la cuna dels nens petits sinó que
a la de la meva estimada,
mentre tu plorant i morin-te de fam
preguntan-te per què no el vaig estimar?

Dictat

Més a prop, marcant el camí de la carretera, ametllers d'un verd suau i figueres d'amples pàmpols. La carretera serpentejava entre els turons. D'ella naixia el camí, s'enfonsava i desapareixia i tornava a emergir de nou entre les atzavares i les pales amples i gruixudes de les figueres de moro.

Cap a migdia, la montanya baixava en una corba suau, una jada de turons, i apareixia l'aldea, aixefada sobre la terrra.


MARIA AURÉLIA CAPMANY, la pluja als vidres.